LOS AFORTUNADOS - 3ª Ruta 2010
4 DE FEBRERO DE 2010
- CICLOTURISMO -
 |
| www.delfinpascual.com |
JUBILATAS PASADOS POR AGUA
Ya lo sabía, pero hoy lo han demostrado de nuevo. No es lo mismo “Jubilata-legal” que “Jubilata-asimilado". Por norma general, los “asimilados” son más jóvenes y temperamentales, no pueden salir en bici cuando quieren y por eso, a veces, toman decisiones que.… En fin, vamos con la etapita.
Antes de las 8:00 horas salíamos de Valencia camino de Castellón (Pepe, Galán y Delfín), en el área de servicio de Sagunto nos reagrupamos con (Paco y Carlos) y en un plis plas, tomamos la salida “Castellón-Norte” y siguiendo las indicaciones llegamos al pie del puerto del Desierto Las Palmas.
Me parece que ya caían algunas gotas. Yo, sin perder de vista a Paco, voy cambiándome y montando la bici. El Paco que no se raja y empezamos a pedalear. El puerto por esta vertiente es muy llevadero 8 kms al 4,8% de media que subimos la mar de bien aguantando la lluvia que iba a mas. Cuando coronamos y llegamos al desvío a Cabanes, primero Delfín y después Paco (ambos Jubilatas-legales) dicen que no siguen y que se van pacasa, el resto (Jubilatas-asimilados) deciden continuar la marcha, ya os contaré la crónica que escriban.
Llovía bastante cuando tomamos la decisión pero… al pasar por el desvío que sube al BARTOLO, lo pongo con mayúsculas por su importancia, el Delfín que le insinúa al Paco, ¿Qué te parece si echamos un vistazo a este puerto?, ya no llueve casi y me han dicho que es una pasada. El Paco que da media vuelta y parriba que nos vamos. Por no hacerlo muy largo os diré que son 3 kms, el primero al 10% de media, el segundo al 12,7% y el tercero al 9,2%. En el segundo kilómetro hay un tramo de 300 metros al 17% de media, con una rampa que supera el 20%. Si a estos porcentajes se le añade la lluvia y la carretera descarrnada, nos dará como resultado que en el sitio más duro, al ponerte de pie en la bici, ésta y el que la monta se van casi al suelo. Cuando podemos subimos de nuevo a la bici y hasta arriba. Desde arriba no se ve nada, ya que el día está completamente cerrado, con lluvia y niebla. Nos hacemos la foto y con bastante dificultad bajamos el famoso Bartolo, después poco a poco y con mucha lluvia. Hasta los coches.
Hoy no merece la pena poner mas datos de la etapa por no ser relevantes.
VICENT GALAN diu...
Dos km després que Jesús i PacoT decidiren pegar mitja volta perquè començava a ploure, VA DEIXAR DE PLOURE... però un poquet més avant mamprengué de nou i ja no va parar fins arribar a València, on els altres tres afortunats van arribar més xopats que la Moma.
Anem per ordre: Jesús, PacoT, CarlosB, PPCosta i jo mateix ens vam pegar la matinada per a acudir a la cita jubilatera de la setmana.
Abans de les 9 ja estàvem a l'entrada d'un col·le amb pinta opusera preparant-nos l'equipatge per a iniciar el camí. Per a no passar fred, començàrem prompte a pujar cap al Desert de les Palmes, que és un portet molt apanyat, bonic i amb bon asfalt.
Quan coronàvem, alguns deien que ja plovia; jo m'agafava al pronòstic de l'oratge i assegurava que serien quatre gotes i poc més. I, tal com he contat adés, en agafar la desviació cap a Cabanes la parella de jubilats-autèntics que es peguen mitja volta. A partir d'ahi, una carretera impracticable i que la pluja feia perillosa fins pràcticament Cabanes. Era molt bonic el paisatge, però no estàvem per a mirar res més que els múltiples clots que hi havia. I, com que cada vegada plovia més i a cabuts no ens guanya ningú a cap dels tres, al final prenem la decisió (sàvia) de fer la pujada fins Serra d'en Galceran i tornar pel mateix camí sense parar a esmorzar en un intent de mantenir el cos en activitat i no haver de reprendre la marxa des de gelat. Quan dúiem 6km d'ascensió, vam fer el compte que en dúiem 35 + 35 de tornada = 70km que era una bonica xifra per a una etapa sense esmorzar i amb tanta pluja. Així és que pegàrem mitja volta i, cap als cotxes.
De camí, tornada a la punyetera carretera Cabanes-Desert (millor no tornar per ella mai més) i amb unes rampes superiors al 15% en uns quants punts que ens feren comprovar com de gelades teníem les cames i els peus i admirar la força de Carlos, al qual no li funcionà el tercer plat de la bici-muleto que duia hui i es pujava eixes p-t-s rampes amb un 42x21 com si res.
Al final, als cotxes després de 70km (60 dels quals sota la pluja), ben xopats però contents, amb una mitja que no he mirat però que segur que està molt bé donades les circumstàncies. La setmana que ve, més, tant si plou com si no plou!
VICENT GALAN diu...
Dos km després que Jesús i PacoT decidiren pegar mitja volta perquè començava a ploure, VA DEIXAR DE PLOURE... però un poquet més avant mamprengué de nou i ja no va parar fins arribar a València, on els altres tres afortunats van arribar més xopats que la Moma.
Anem per ordre: Jesús, PacoT, CarlosB, PPCosta i jo mateix ens vam pegar la matinada per a acudir a la cita jubilatera de la setmana.
Abans de les 9 ja estàvem a l'entrada d'un col·le amb pinta opusera preparant-nos l'equipatge per a iniciar el camí. Per a no passar fred, començàrem prompte a pujar cap al Desert de les Palmes, que és un portet molt apanyat, bonic i amb bon asfalt.
Quan coronàvem, alguns deien que ja plovia; jo m'agafava al pronòstic de l'oratge i assegurava que serien quatre gotes i poc més. I, tal com he contat adés, en agafar la desviació cap a Cabanes la parella de jubilats-autèntics que es peguen mitja volta. A partir d'ahi, una carretera impracticable i que la pluja feia perillosa fins pràcticament Cabanes. Era molt bonic el paisatge, però no estàvem per a mirar res més que els múltiples clots que hi havia. I, com que cada vegada plovia més i a cabuts no ens guanya ningú a cap dels tres, al final prenem la decisió (sàvia) de fer la pujada fins Serra d'en Galceran i tornar pel mateix camí sense parar a esmorzar en un intent de mantenir el cos en activitat i no haver de reprendre la marxa des de gelat. Quan dúiem 6km d'ascensió, vam fer el compte que en dúiem 35 + 35 de tornada = 70km que era una bonica xifra per a una etapa sense esmorzar i amb tanta pluja. Així és que pegàrem mitja volta i, cap als cotxes.
De camí, tornada a la punyetera carretera Cabanes-Desert (millor no tornar per ella mai més) i amb unes rampes superiors al 15% en uns quants punts que ens feren comprovar com de gelades teníem les cames i els peus i admirar la força de Carlos, al qual no li funcionà el tercer plat de la bici-muleto que duia hui i es pujava eixes p-t-s rampes amb un 42x21 com si res.
Al final, als cotxes després de 70km (60 dels quals sota la pluja), ben xopats però contents, amb una mitja que no he mirat però que segur que està molt bé donades les circumstàncies. La setmana que ve, més, tant si plou com si no plou!
No hay comentarios:
Publicar un comentario